Caniche: un pèl que no para de créixer i un cap que no para de pensar
S’ha posat de moda i no és casualitat: és llestíssim, afectuós i amb prou feines deixa anar pèl. Però aquest pèl s’ha de cuidar. El que necessita un caniche per estar a gust.
El caniche té quatre mides: toy, nan, mitjà i gran. A casa el que més es veu són el toy i el nan, que caben al sofà i a la bossa. Tant és la mida: el caràcter i les cures són molt semblants.
El pèl, el primer
El caniche gairebé no deixa anar pèl, i per això agrada tant a qui no vol el sofà ple. A canvi, el seu pèl creix sense parar i s’embolica amb facilitat, sobretot darrere les orelles, a les aixelles i al pit.
- Raspalla’l diverses vegades per setmana fins a la pell, no només per sobre. Un raspall de pues i una pinta de metall són bons aliats.
- Compta a passar per la perruqueria cada poques setmanes. El ritme depèn de com de llarg li deixis.
- Si es formen nusos, no els tallis a cegues amb tisores: és fàcil fer-li una ferida.
Orelles i ulls
Té les orelles caigudes i amb pèl per dins, així que es ventilen poc. Revisa-les cada setmana. Si fan mala olor, estan vermelles o es grata molt, al veterinari. En els de color clar és habitual que se li taqui la zona de sota els ulls. Neteja-la amb suavitat amb una gasa humida.
Dents
En els caniches petits el tosc apareix aviat. Acostuma’l des de cadell a deixar que li toquis la boca i li raspallis les dents. Els mossegadors ajuden, però no substitueixen el raspallat.
Un cap que necessita feina
És de les races més intel·ligents, i un caniche avorrit s’inventa les seves pròpies tasques, normalment amb les teves coses. Les joguines d’olfacte, els dispensadors de premis i aprendre trucs el cansen tant com un passeig llarg.
Si notes alguna cosa estranya a la pell, als ulls o en la manera de moure’s, consulta el teu veterinari. Això són consells generals per al dia a dia.