Processionària i espigues: els dos perills del camp que cal conèixer

Una eruga a la primavera i una espiga seca a l’estiu poden acabar a urgències. Com reconèixer-les i què fer.

La processionària del pi

Són erugues que baixen dels pins en fila, sobretot al final de l’hivern i a la primavera. Els seus pèls urticants són molt perillosos per als gossos, que les ensumen o les llepen.

Senyals: bava sobtada, inflor de la llengua o la boca, gratar-se la cara, vòmits.
Què fer: no fregues la zona. Renta-li la boca amb aigua abundant, sense fregar, i ves a urgències veterinàries de seguida.
Per evitar-ho: en aquesta època, corretja a les zones de pins, i fixa’t en les bosses blanques a les branques.

Les espigues

A l’estiu, les espigues seques d’algunes herbes es claven a les orelles, el nas, els ulls o entre els dits, i poden anar avançant cap endins.

Senyals: sacseja el cap o el decanta, esternuda sense parar, es llepa molt una pota o va coix.
Revisa-li les orelles, les potes i el pèl després de cada passeig pel camp, sobretot en gossos de pèl llarg.
Si sospites que en té una a dins, no intentis treure-la tu: ves al veterinari.